Al principi, la nostra relació era la típica de dos adolescents enamorats: passejant pel poble agafats de la mà, vesprades al parc rient i compartint secrets, i llargs missatges de text (o telefonades) a l'hora de dormir. Vam experimentar les alegries de descobrir l'amor i les dificultats de créixer junts mentre ens desenvolupaven com a individus.

Quan vam arribar a l'etapa de la universitat, vam decidir seguir camins separats, però malgrat la distància física, vam mantenir viva la flama de la nostra relació. Les visites periòdiques, les telefonades nocturnes i les cartes escrites a mà van ser els mitjans per mantenir-nos connectats. Varem créixer no només individualment sinó també com a parella, aprenent a confiar i a donar suport mutuament en les nostres aspiracions i somnis personals.

Amb el temps, varem superar els obstacles que van anar sorgint al nostre camí: moments de dubte, relacions amistoses que van desaparèixer, i fins i tot diferències d'opinions. Però cada obstacle només va reforçar el nostre amor i la nostra dedicació l'un a l'altre.

Avui, amb 29 anys són Miquel i Maria,

Encara s'estimen com si fos el primer dia,

El seu amor, com una cançó dolça i melòdica,

Han après que és una elecció, no només una rèplica.

Han compartit més de la meitat de les seves vides junts,

Cada moment, un tresor guardat en els seus records,

Amb cada alba, cada vespre, una promesa feta,

D'escollir-se l'un a l'altre, fins que la vida se'ls acabi, completa.

- Me llamo Iñigo Montoya tu mataste...

Perdó que ens desviem,... Avuí en dia, amb 29 anys, encara ens estimem com el primer dia. La nostra relació, que va començar com una simple amistat adolescent, s'ha convertit en un amor profund i durador. Hem compartit més de la meitat de les nostres vides junts, i cada moment ha estat un record per a guardar. Amb el temps, hem après que l'amor no només és un sentiment, sinó també una elecció, i estem compromesos a triar-nos l'un a l'altre cada dia, per sempre.

I finalment, arribem al moment en què donarem el següent pas. Al gener de 2020, ens varem prometre, i ara, quasi cinc anys més tard, estem a punt de fer-ho. Podria semblar que els motius que ens han portat a estar promesos durant tant de temps, en lloc de casar-nos pronte, foren circumstàncies de força major com La Pandèmia, pèrdues o accidents. No obstant això, la realitat és molt diferent. Tot i les dificultats, ho hem aconseguit, hem superat el temps de promesa de Pam i Jim (The Office), i si ells van ser feliços per sempre, nosaltres també ho serem.

Viena, en la Sala Dorada, un moment diví,

Miquel genolls a terra, amb anell fluït.

Maria emocionada, amb un sí decidit,

en un instant màgic, el seu futur compartit.

John Williams a l'escenari, música en l'aire,

la seva melodia, testimoni d'un esperit sincer.

En aquell instant únic, la vida es va unir,

en un lligam etern, en la Sala de Viena a sota de l'or que resplendir.

Mery, l'experta en sabors, i Miquel, el cervell de l'ensenyament, van decidir fusionar els seus mons i viure junts. Després d'una cerca èpica, van trobar l'apartament perfecte, que més que un hogar, semblava un llenç en blanc esperant les seues bogeries. Amb Mery de xef decoradora i Miquel de director executiu de la logística, van convertir l'apartament en un lloc digne de revista. Entre reformes i rialles, van descobrir la màgia de compartir l'espai.

El dia de Miquel i Mery comença amb un concert de despertadors. Miquel, que dorm profundament, confia en 70 alarmes per arrencar-se del llit. Mentre la primera alarma sona, Mery, que és tot el contrari, ja ha fet mig kilòmetre corrent pel pis per despertar-lo a temps. Això sí, entre totes aquestes carreres i alarmes, les seues rialles matinals mai fallen.

A la nit, quan el sol fa la seua darrera reverència, la parella es retira a casa, on el xafogós ritual de preparar i compartir el sopar es converteix en el punt àlgid del dia. Amb la taula posada per a dos, intercanvien històries del dia i planejen noves conquestes, mentre deleiten els paladars amb les delícies preparades i brinden per l'amor i l'aventura.

Els caps de setmana, s'endinsen en un món ple de cultura i diversió, amb concerts, espectacles i de jocs de taula amb els amics i descobrint noves joies gastronòmiques. Així, entre moments de rialles i experimentació, Mery i Miquel fan de cada dia una aventura inoblidable, plena de passió, sabor i felicitat compartida.

Entre jocs de taula i sopars a la fresca,

amb amics, la vida és una festa,

rutes urbanes i cafès a la plaça,

la rutina s'esvaneix, la felicitat ens abraça.

Amb la llum de les estrelles, aquesta vida és poesia,

cada instant, un riu que ens convida a la bogeria,

entre riures, somnis, i la llum d'una abraçada,

la flama del nostre amor etern, mai no serà apagada.